La mia por d'alguna causa mou.

La mia por d'alguna causa mou.

Per bé que·l juy se meta·n bon esper,

mon sentiment, profeta verdader,

de bon penssar mon penssament remou.

¿Qué és açó que·m veda tot repòs,

e lo dormir la congoxa no·m tol,

e ma rahó cuyda morir per dol,

com en remey jamés donar ha clos?

Dolor me puny que·m dón·al cor gran mos,

ne causa veig de l'avenidor dan;

mon esperit és mal prenostican

- generalment, qu·especial no·l pos-.

Quant me despert, me sembla que·m desperta

una dolor, ab agut punyiment;

ffamiliar é tant est penssament

que·l dan vinent ja tinch per cosa certa.

Yo só ben cert que vós no sou ben certa

de mon voler, del qual me só callat;

ma colpa és, com no·m só clar mostrat,

e tal amor no mereix ser cuberta.

Ja só pus luny de mon voler mostrar;

a poch a poch mon esforç sent descréxer;

lo que de mi sabeu no pot meréxer

qu·en mi penseu amar ne desamar.

Sobresamor de vós m'à fet lunyar

e dintre si vol ésser departit;

per molt amar mon voler no he dit,

e sentiment d'ell a vós no vol dar.

Vós no sabeu lo meu voler secret;

vós no sentiu, e sobresdolor sent;

Amor ho fa sens ús d'enteniment,

fartant a vós, dant a mi fam e set.

Los mals tan grans que Amor me promet,

esforç no ssé qui·ls gosàs emparar;

yo am lo dan vengut per vós amar,

penssar deveu quant més lo beniffet.

A vós ador, si no me'n repreneu;

dexau a mi càrrech de consciença:

en tan estrem és ma gran benvolença,

que vos confés per un terrenal déu.

Jamés diré que siau lo mal meu,

car tot lo mal yo prench en molt gran bé;

si mon amich del meu mal semblant té,

yo per son bé volgr·abans fos en creu.

Amor me fa lo càrrech sostenir,

yo·l malahesch si per null temps me fall,

e si mon cors pert virtut per treball,

no li don mort per son mal no finir.

Tornada

Lir entre carts, tot quant de vós yo mir

e quant me pens me fa créxer d'amor;

delit me sent, a las veus sens dolor,

e puys me dolch tant com pusch soferir.

Si bé mostrau que mi no avorriu

Si bé mostrau que mi no avorriu,

ans vos altau de ma simpla paraula,

e mos escrits no creheu ésser faula,

e us plau de mi si algun hom bé·n diu,

quant ymagín que per vós yo amar

avorresch mi, que res no y fall d'entregue,

en aquell punt tot mon voler negue

puys que vostr·alt no passa·n bé amar.

Conort bastant en mi no pusch penssar,

e si per temps alguna part n'atench,

serà per ço com part d'Amor tal prench

que·l sabrà mal si l'he desemparar;

hauré Amor de mi despossehit,

que per null temps tal servent cobrarà;

aquest penssar conort me portarà:

durarà tant com ser enfellonit.

Ço que deman mereix preu infinit;

no·l vull haver ab res no merexent:

l'ànima us do qu·és a Déu bell present,

ella no·l plau haver lo cors jaquit.

No us prech d'amor, mas que la'm demostreu;

del qu·és en vós hauré singular grat;

si bon voler me teniu amagat,

tant am lo mal ab què·l me amagueu.

Yo son ben cert que vós mi conexeu

e los tres temps de mi no ignorau,

mos penssaments yo creu que sapiau;

no us preheu, donchs, si no·m regonexeu.

Lo meu voler ab infinit s'acosta;

serà content del vostre, poch o molt:

donchs, envers mi no us cal anar d'escolt;

lo camí·s pla sens barranch ne gran costa.

Vostra valor tot quant pusch dar me costa,

no·m resta pus que·l viure dolorós;

dos grans contrasts de volers veig en vós:

mon viure us plau, de mort és la resposta.

Los hulls tinch cluchs, no conech nit ne jorn,

ne tinch hom prop qui del temps me avise,

ne sent res ferm ab què lo temps divise;

ab tot açò ma pensa no pren born.

Tornada

Lir entre carts, dins mi porte hun forn

cohent un pa d'una dolça sabor,

y aquell mateix sent de gran amargor;

tot açò·m pren deu hores en lo jorn.

Qui no és trist, de mos dictats no cur

Qui no es trist de mos dictats no cur

O'n algun temps que sia trist estat

E lo qui es de mals passionat

Per fer se trist no serque loch scur.

Lija mos dits mostrant pensa torbada

Sens algun art exits d'hom fora seny,

E la raho qu'en tal dolor m'enpeny

Amor ho sab quin es la causa stada.

Alguna part e molta es trobada

De gran delit en la pensa del trist;

E si les gents ab gran dolor m'an vist

De gran delit m'arma fon companyada.

Quant simplament Amor ab mi habita

Tal delit sent que nom cuyt ser al mon

E com sos fets vull veure de pregon

Mescladament ab dolor me delita.

Prest ve lo temps que fare vida hermita

Traura no puch de mon enteniment

Per mills poder d'amor les festes colre.

Que sia cert e molt pus bell partit

D'est viure strany algu nos vulla dolre

Sa tristor gran que tot altre delit,

Car per sa cort Amor me vol em cita.

Puix hi recáu delitós languiment.