No cessará lo meu egual talent,
puys mou de part que no·s canssa ni·s farta,
car l'esperit tot lo finit aparta:
no és en cors lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l'arma infinida;
la part d'amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s'i troba sforçada.
Sí com lo foch creix la sua flamada
quan li són dats molts fusts perque·ls aflam,
e ladonchs creix e mostra major fam,
com pot sorbir cosa que·l sia dada,
ne pren a mi, car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma penssa,
e, remoguts, seria·l fet·offensa,
car d'altra part ma voluntat no·s peix.
Mon penssament mostra que m'entristeix
quant entre gents estich mut e pensiu;
ladonchs Amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és lonch temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço Amor de mi no·s partirà;
aquell·Amor qu·en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.
Tornada
Plena de seny, mon enteniment ferme
en ço que may amador lo fermà,
e si fallesch, ver·amor fallirà;
"mellor de tots" hauré nom si·m conferme.
Tots los desigs escampats en lo món
Tots los desigs escampats en lo món
entre les gents, segons for de cascú,
ab trenquat peu, a pas, van detràs hu,
qui és lo meu, e lonch temps ha que fon.
Sí com los puigs poran fugir al vent,
ma voluntat d'ell poria campar;
en hun loch ferm li cové d'esperar;
no·l pot minvar aquell mal pensament.
En remeyar no·m conech sentiment
si bé l'assaig he yo sperimentat;
per mon esforç pogra sser deliurat
d'una gran part de la dolor que sent.
Amor suplich que·m leix donar a·ntendre
lo sobresalt que de vós, dona, ·m ve,
entenent vós quin·obra fa dins me
e com sens mort yo no me'n puch deffendre.
Passar donchs puch sens honestat ofendre
mostrant virtut, com res no cast no vull;
si bé·l desig no casta penss·acull,
no·m trop en punt que res pens de vós pendre;
sos moviments negú pot esquivar
- servents no són de nostre franch juhý-;
donchs, com serà que jo fuja de mi?
Colpa no us tinch si forçat són d'amar.
Aquest·amor tant se pot esforçar
que l'amador a mort farà venir;
¿on és l'om fort, potent a resestir
les passions que vol Amor donar?
E, donchs, ¿per qué yo só desacordant
mostrar a vós la voluntat que us port?
Ma lengua té la vida e la mort;
lo meu voler no·m val essent bastant.
Sí com aquell qui està Déu pregant
que ploga fort sens lo temps nuvolós,
vull ser amat sens dar ocassiós,
e no·s pot fer lo meu voler celant.
L'enteniment e calitat s'acorden
amar a vós en qui és llur semblança,
e los volers han gran desacordança:
contra rahó en tanta part discorden.
Tornada
Lir entre carts, los escurçons no morden
ab tant fort mos com és lo de Amor;
si bé·ls morduts no passen tal cuyçor,
perden lo seny e les vistes exorben
Lir entre carts, los escurçons no morden
ab tant fort mos com es lo mos d' amors,
si be 'ls morduts no passen tal cuiçors
perden lo seny é les vistes exhorben.
Sia cascú per ben hoir attent
Sia cascú per ben hoir attent
e no ymagín que yo·l vulla decebre,
car, de tot cert, per mi porà percebre
grans novitats e de nou sentiment,
tals que no sé los mijans qui·ls atracen,
mas solament resta·n mi lo sentir;
sí co·l malalt qui sa dolor sab dir,
no sab los mals qui la mort li percacen.
Aquells afanys qui·ls amadors acacen
e són comuns e quasi manifests
no són en mi, ne desenblants d'aquests
no·m fan pahor ne sol mi no menacen.
Dolors é tals qu·en amadors no vénen,
car yo peresch com ja no pusch amar;
solament bast mi de mort hahirar
per mos defalts qu·en ira mi encenen.
No sé quins són los delits qui·m sostenen,
com no m'acuyt metre lo món a part;
car d'ahirar- me jamés no·m veig fart,
pensau los béns qu·en esta penssa·s prenen!
Morir me plau car no·m té prou lo viure,
lo mils de mi és com en res no pens,
e tant com pusch, de penssar me deffens;
consell no·m cal, si·m deig per foll escriure.
Sí co·l precís que no·s de mort deliure,
vehent-se prop d'aquell seu jorn derrer,
no prega Déu li sia mercener
e sab que va hon null hom se pot riure,
ne pren a me, qui fuig a la mercé
d'Amor en qui s'enclou tot lo meu ésser:
¡tant envers ell me só volgut hiréxer
per lo fallir qui és comés per me!
Sí com l'om pech qui ha pensat dins se
de l'hom sabent, a sson saber atényer,
e com veu si qu·en tant no·s pot empényer,
lo malaheix e si mateix d'on ve,
ne pren a mi no bastant ser stés
lay on tots temps he tengut mon camí;
tot per defalt qu·és atrobat en mi:
hahir Amor e volgra sser no-res.
Tornada
Lir entre carts, lo bé qui m'és defés,
Amor lo'm féu en primer desijar,
e follament de tant preu estimar
que no ymagín que haver-se pogués.
¡O Mort, qui est de molts mals medecina
¡O mort, qui est de molts mals medecina
e lo remey contra mala fortuna:
en contra mi hages ley e no çuna;
puys vinch a tu, l'orell·a mi enclina!
Mas tu deffugs a l'hom qui a tu crida,
anant a·quell qui de l'encontre·s lunya;
per tu·ncontrar nit e jorn faç ma punya
per ser plagat de ta dolça ferida.
Ma dolor gran no pot ésser perida
sinó per mal qu·en quantitat la passe;
per altr·affany no crch mon cor se lasse
e sia tant que·m don pena·nfinida,
torbant mon seny fins que dolor no senta:
ladonchs remey yo pens aconseguesqua;
altra dolor me plau que sia fresqua,
o prech la mort que morir me consenta.
L'imaginar per null temps no m'esmenta
altra dolor, e que apert no sia
a donar plor perdent tot·alegria;
ffuig de les gents, no·m plau que algú·m senta.
Deman de vós que de mi us vullau dolrre;
açò deman que lleument pusch atényer,
e no és poch; ab que no·m vullau fényer,
gran part del mal vós me poreu dissolrre.
Dona, tal sou que per vós me vull tolrre
tots los delits que·l món als jóvens dóna;
a vostr·amor lo meu cor s'abandona,
lo vostre cors per deessa vull colrre;
e si d'açò ves Déu comet offensa,
yo me'n confés, a penedir no baste:
la gran sabor del penident no taste;
la vostra, pens, ser de verins deffensa.
Tot lo revers muda ma vana penssa,
pregant-vos molt que mi no vullau plànyer,
e si, reclús, me veu la gent complànyer,
de sos delits me peix Amor e·m penssa.
Amor a mi tan cominal se mostra,
que fa que foll qui de mon mal se planga.
E, donchs, enug de mi no us ne atanga:
ma fort dolor serà menys sens la vostra.
Tornada
Lir entre carts, Amor los mals me mostra
tots quants venir en un amador poden;
reb-los mon cor tots quants en penssa·m roden,
e quant los call, aquella és llur mostra.
1 comment