Ffóra millor ma dolor sofferir

que no mesclar pocha part de plaher

entre·quells mals, qui·m giten de saber

com del passat plaher me cové·xir.

Las! Mon delit dolor se converteix;

doble's l'affany aprés d'un poch repós,

si co·l malalt qui per un plasent mos

tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l'ermità, qui·nyorament no·l creix

d'aquells amichs que teni·en lo món,

essent lonch temps qu·en lo poblat no fon,

per fortuyt cars hun d'ells li apareix,

qui los passats plahers li renovella,

sí que·l passat pressent li fa tornar;

mas com se'n part, l'és forçat congoxar:

lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Tornada

Plena de seny, quant amor és molt vella,

absença és lo verme que la guasta,

si fermetat durament no contrasta,

e creura poch, si l'envejós consella.

Pren-me'n axí com al patró qu·en platga

Pren-me'n axí com a l patró qu·en platga

té sa gran nau e pens aver castell;

vehent lo cel ésser molt clar e bell,

creu fermament d'un·àncora ssats haja.

E sent venir soptós hun temporal

de tempestat e temps incomportable;

leva son juhi: que si molt és durable,

cerquar los ports més qu·aturar li val.

Moltes veus és que·l vent és fortunal,

tant que no pot surtir sens lo contrari,

e cella clau qui us tanqua dins l'armari

no pot obrir aquell mateix portal.

Axí m'à pres, trobant-m·anamorat,

per sobresalt qui·m ve de vós, m·aymia:

del no amar desalt ne té la via,

mas hun sol pas meu no y serà trobat.

Menys que lo peix és en lo bosch trobat

e los lleons dins l'aygu·an lur sojorn,

la mi·amor per null temps pendrà torn,

sol conexent que de mi us doneu grat;

e fiu de vós que·m sabreu bé conéxer,

e, conegut, no·m serà mal grahida

tota dolor havent per vós sentida;

ladonchs veureu les flames d'amor créxer.

Si mon voler he dat mal a paréxer,

creheu de cert que ver·amor no·m luny;

pus que lo sol és calt al mes de juny,

ard mon cor flach sens algun grat meréxer.

Altre sens mi d'açó merex la colpa;

vullau-li mal, com tan humil servent

vos té secret per son defaliment;

cert, és Amor que mi, amant, encolpa.

Ma volentat ab la rahó s'envolpa

e fan acort, la qualitat seguint,

tals actes fent que·l cors és defallint

en poch de temps una gran part de colpa.

Lo poch dormir magres·al cors m'acosta,

dobla'm l'enginýn per contemplar Amor;

lo cors molt gras, trobant-se dormidor,

no pot dar pas en aquest·aspra costa.

Tornada

Plena de seny, donau-me una crosta

del vostre pa, qui·m leve l'amargor;

de tot mengar m'à pres gran desabor,

sinó d'aquell qui molta·amor me costa.

Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,

Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,

sper, vinent per tots aquests graons,

me són delits, mas dóna'm passions

la por del mal, qui·m fa magrir carn tendra;

e port al cor sens fum continuu foch,

e la calor no·m surt a part de fora.

Socoreu-me dins los térmens d'un·hora,

car mos senyals demostren viure poch.

Metge scient no té lo cas per joch

com la calor no surt a part extrema;

l'ignorant veu que lo malalt no crema

e jutja'l sa, puys que mostra bon toch.

Lo pacient no porà dir son mal,

tot afeblit, ab lengua mal diserta;

gests e color assats fan descuberta

part de l'afany, que tant com lo dir val.

Tornada

Plenya de seny, dir-vos que us am no cal;

puys crech de cert que us ne teniu per certa,

si bé mostrau que us està molt cuberta

cella per qué Amor és desegual.

Axí com cell qui desitja vianda

Axí com cell qui desija vianda

per apagar sa perillossa fam,

e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,

e son desig egualment los demanda,

no·l complirà fins part haja·legida,

sí que·l desig vers l'un fruyt se decant,

axí m'à pres dues dones amant,

mas elegesch per haver d'Amor vida.

Sí com la mar se plany greument e crida

com dos forts vents la baten egualment,

hu de levant e altre de ponent,

e dura tant fins l'un vent ha jaquida

sa força gran per lo més poderós,

dos grans desigs han combatut ma pensa,

mas lo voler vers hu seguir dispensa;

yo·l vos publich: amar dretament vós.

E no cuydeu que tan ignoscent fos

que no vehés vostr·avantatge gran;

mon cors no cast estava congoxan

de perdre loch qui l'era delitós.

Una rahó fon ab ell de sa part,

dient qu·en ell se pren aquest·amor,

sentint lo mal o lo delit major,

sí qu·ell content, cascú pot ésser fart.

L'enteniment a parlar no vench tart,

e planament desféu esta rahó,

dient que·l cors, ab sa coomplexió,

ha tal amor com un lop o renart;

que lur poder d'amar és limitat,

car no és pus que apetit brutal,

e si l'amant veheu dins la fornal,

no serà plant e molt menys defensat.

Ell és qui venç la sensualitat;

si bé no és en ell prim moviment,

en ell stà de tot lo jutgament:

cert guiador és de la voluntat.

Qui és aquell qui en contra d'ell reny?

Que voluntat, per qui·l fet s'executa,

l'atorch senyor, e si ab ell disputa,

a la perfí se guia per son seny.

Diu més avant al cors ab gran endeny:

"Vanament vols e vans són tos desigs,

car dins hun punt tos delits són fastigs,

romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.

Ab tu mateix delit no pots haver:

tant est grosser qu·Amor no n'és servit;

volenterós acte de bé és dit,

e d'aquest bé tu no sabs lo carer.

Si bé complit lo món pot retener,

per mi és l'om en tan sobiran bé,

e qui sens mi sperança·l reté

és foll o pech e terrible grosser."

Aytant com és l'enteniment pus clar,

és gran delit lo que per ell se pren,

e son pillart és suptil pensamén,

qui de fins pasts no·l jaqueix endurar.

Tornada

Plena de seny, no pot Déu a mi dar,

ffora de vós, que descontent no camp;

tots mos desigs sobre vós los escamp;

tot és dins vós lo que·m fa desijar.