Tant he amat, que mon grosser enginy

Tant he amat, que mon grosser enginy

per gran treball de pensa és suptil.

Lexant a part aquell sentiment vil

qu·en jorn present los enamorats ciny,

só tant sabent, que sé ben departir

amor d'aquell desig no virtuós,

car tot desig, retent hom congoxós,

no·s ver·amor ne per tal se deu dir.

Axí com Déu, qui no·l plach descobrir

stant enclòs en lo virginal ventre,

e quant isqué defora d'aquell centre,

may lo Setan lo poch ben discernir,

ans, quant en ell veya·l cors de natura,

creya de cert aquell no ésser Déu,

mas ja retut son sperit en creu,

sabé·l mester que paradís procura;

per mals parlés é tret saber e cura

de retenir lo foch d'amor sens fum,

e per açò he cartejat volum

d'aquell saber que sens amor no dura.

Viscut he molt sens ésser conegut,

per molts senyals que fictes he mostrats,

mas quant seré per hom foll publicats,

serà ben cert lo tart apercebut.

Sia en vós aytant de bé caygut,

obrant en vós areglada mercé,

que vehent mi despulat de tot bé,

no·m despreheu pel dan a mi vengut;

e si per vós é nom de foll atés

e contra mi só restat malmirent,

sia per vós cregut savi sabent,

puys que per vós mon seny auré despés.

Si per amar a vós havi·atés

honor e béns, bellea y saviesa,

l'amor que us he tendria per ofesa

si, tal senblant, en vós no paregués.

Ma voluntat en si tal càrech porta

que no serà sens la vostra contenta,

e fora vós no·m pens que may consenta

que null desig li sodegue la porta.

Tornada

Plena de seny, natura no·m comporta

que tal dolor no decresqua ma vida.

Si Déu preguàs, ma veu seri·hoïda;

hoÿu-la vós, pus veritat reporta.

Molt he tardat en descobrir ma falta,

Molt he tardat en descobrir ma falta,

per joventut que·m negà speriment.

En hun cas nou l'om és mal conexent,

e ja pus fort havent rahó malalta

per gran esforç de folla voluntat;

car tant com és la voluntat moguda,

hom deu haver del seny major ajuda

si virtuós deu ésser nomenat.

Qui son camí verdader ha erat

per anar lla hon vol sojorn haver,

és-li forçat que prengua mal sender

e may venir a son loch desijat.

Tal cas m'à pres, volent-me contentar

mon ferm voler per altre tal amant:

no ha trobat lo seu propii senblant,

car son esguart és verament amar.

L'enteniment en qui·l juhý no·s clar,

fforçadament ha pendr·opinions;

voluntat mou sufístiques rahons,

ffent-les valer e per bastants passar.

Sí com florí qui bona color ha

e no val res, coneguda sa ley,

n'à pres a mi qu·en pensa muntí rey,

ffahent rahons quals veritat desfà.

E si pas mal, bon dret ho consentrà,

puys és dit foll cell qui serveix senyor

qui no pot fer content bon servidor

e per null temps negun dret juhý fa;

e més, que mal administrador és:

al cavador dóna loguer de metge;

e los lochs plans fa durar l'estret setge,

e fort castell en tera tost l'à mes.

Pren-me'n axí com al grosser pagés

que bon sement en mala terra met;

ultracuydat, pens·aver bon splet

d'aquell terreny qui buyda los graners.

Assats ha seny qui no ha sentiment

per encerquar e trobar la rahó,

e pren esment de mal del conpanyó;

per cas passat jutja lo seu present.

Seguint l'estil que natura consent

e ço que·l seny en veure clar abasta,

negre forment no dóna blancha pasta,

ne l'ase ranch és animal corrent;

tampoch serà que nulla dona senta

ne veja prim lo fin secret d'Amor,

si per amar no sofir gran dolor

y en sentiment triada·n millers trenta.

Tornada

Plena de seny, si algú mi esmenta,

tots los hoents dien que só mellor,

pus flach e fort e callant amador,

ma voluntat faent d'amor serventa.

Sí com rictat no porta béns ab si

Sí com rictat no porta béns ab si,

mas val aytant com cell qui n'és senyor,

Amor no val mas tan com l'amador:

manxa bufant orgue fals no ret fi.

Amor val poch com tot enamorat

ha falsedat en son pits fals enclosa,

o és ajunt ab una tal esposa:

peguea és son dret nom apellat.

Amor no pot haver desordenat

ço que Déus fa, Natura migançant,

car home pech no pot ser fin amant

ne lo suptil contra sa calitat.

Mal pendrà pint· en l'aygua sa figura:

molt menys Amor pendrà lo no dispost;

ne pot estar l'aygua dins un loch rost:

axí Amor en cap d'om foll atura!

Per ben amar ab angoxossa cura,

en temps passat eren ladonchs volguts;

Ovidi·l prous dix qu·amor és crescuts

per altr·amor dmostrant sa factura.

Verdader fon son dit e sos presichs,

tant quant Amor fon prop de conexença,

mas en est cas entr·ells ha malvolença,

tal que no creu null temps sien amichs.

Si fóssem nats vós e yo entre·ls antichs,

lay quant Amor amant se conqueria

sens praticar alguna maestria,

lo vostre cor no fóra tan inichs.

En vós conech gran disposició

de fer tot ço que gentilea mana,

mas criament veg que natura·ngana,

car viur·ab mals és d'om perdició.

Per mal grahir ne per mala sahó

mon cor no pot Amor desemparar;

devotament los me plau remembrar

aquells passats, a qui don Déus perdó.

E com seré trespassat d'aquest món,

letres diran sobre la mia tomba:

"Plena de seny no tinguau a gran bomba,

car per vós muyr e vag no sabent hon."

Enveja·s tal que tot primer confon

a tots aquells qui ab si la s'ajusten;

los envejats un poch ne molt no gusten

aquell mal tast que·ls envejosos fon.

Tal és Amor, car yo qui la m'ajust,

sent grans dolors dant-me folls moviments,

e vós haveu d'açò tals sentiments

com fort destral ha de tallar molt fust.