E d'altra part faç pus que si matàs

mil homens justs, menys d'alguna mercé,

car tots mos ginys yo solt per trahir-me;

e no cuydeu que·l jorn me n'escusàs,

ans en la nit treball rompent ma penssa

perqué·n lo jorn lo trahiment cometa;

por de morir ne de fer vida streta

no·m toll esforç per donar-me offensa.

Tornada

Plena de seny, mon enteniment pensa

com abtament lo laç d'Amor se meta;

sens aturar, pas tenint via dreta;

vaig a la fi si mercé no·m deffensa.

Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert

Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert

quant és sobrat per son semblant qui·l força,

ne torna may fins ha cobrada força

per destruir aquell qui l'ha desert,

tot enaxí·m cové lunyar de vós,

car vostre gest mon esforç ha confús;

no tornaré fins del tot haja fus

la gran pahor qui·m toll ser delitós.

Vengut és temps que serà conegut

Vengut és temps que serà conegut

l'om qui son cor haurà fort ho covart,

e ja negú no cuyt saber tal art

que si és flach, tal no sia sabut;

car, desastruch, al perill de la mort,

ladonchs no·l val enginy ne maestria

per ben cobrir sa strema covardia,

ans elegeix fugir per ser estort.

Ans del perill se deu fer lo cor fort;

emprenent risch, hom ha dels bons paria,

aconseguint honor e senyoria,

ffahent venir los cèssars en recort.

Les armes fan los prous hòmens valer

e·ls puja tost en semblant de momén;

aquest és loch d'on lo covart dexén:

més prop de ssi és les dones veher.

Renom d'ardit volrrà lo parencer,

mas no serà comportat son engan,

car los qui més de tals afers sabran

diran quin nom sobre si deu haver,

e baxament entre ssi volrrab dir:

"Hom virtuós no deu ser nomenat,

mas prenedor del que no ha guanyat

entre aquells qui no·l veuran fallir."

L'ome tastart qui no tembrà morir,

no faent fruyt, son perill assajat,

grau de virtut volrrà en si possat;

mas en aquest se deu mils soferir,

puys ab perill molt gran de sa persona

cuyda guanyar lo que no·l da son dret,

car la virtut en lo mig loch se met

e los estrems per vicis abandona.

Guanya virtut qui son cors a mort dóna

per hun gran bé o de molts beniffet;

pensar no deu compte li'n sia fet:

virtut, de si, lo virtuós guardona.

L'om de cor flach meta·l perill a part,

car sa honor luny de perill està,

e lo tastart, per temps, venir porà

en ser temprat e usar de renart.

Quant dels passats lig alguns fets e guart

los per venir, gràcia Déu nos fa

com som en temps que·l món dispost està

per grans affers e de cascuna part;

especial per nostre gran senyor,

qui, festejant, la gent ab por lo mira.

Tot gran senyor dintre son cor sospira

crehent qu·ell vol ser dels senyors major.

Ffortuna és soptós cambiador,

negú no sab on son voler la tira

e lo semblant de son amor és ira:

sa ira és moltes veus gran amor;

negú no·s pot regir per son penell,

sinó que·ls flachs de sa cort foragita,

e·l coratjós de sos béns lo delita,

havent esforç, vehent-la contra d'ell.

Tornada

Contra la mort és aquest aparell:

menyspreu del cors e no tembre Fortuna,

tenir sa ley, e, si és moro, çuna,

e Déu ladonchs lo farà segur d'ell.

Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna

Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna

e malahir aquells per sos actes,

volents ab ley fer amigables pactes

donant-los bé, e que tostems fos una;

no recordant sa pròpria natura

qu·és l'alt baxar e lo baix muntar alt;

e qui d'açò se dóna gran desalt,

lexe los béns portants ab si fretura.

A Déu no plach haver del món tal cura

que no y jaquís de terribles afanys:

pèrdues són en nombre més que·ls guanys,

n·esguart del ver lo senys és oradura;

e l'om girat al mundanal saber

ýdoles creu, donant-hy plena fe:

en béns mundans creu ésser complit bé,

volent morir solament per haver.

S·algú pogués de Fortuna tener

ab hun fort clau sa roda quant és sus,

ffóra-li bo anar amunt e jus

soferint mals, per trobar tal mester;

mas los metalls no han tanta vigor

que tan gran pes ab lur força retinguen,

ne ginys no fan que d'alt en baix no vinguen

los qui seuran en la falssa honor.

Per negun temps perdrà Fortuna·ardor

de fer lochs plans de les timpes e munt,

e quant del tot son desijat és junt

e no pot fer pus ab sa gran furor,

torna reffer desabitada casa

qu·en poch espay havia feta buyda,

e l'om desert, qu·enrequir jamés cuyda,

umple graners, olis e vins embasa.

En son costat no deu portar espasa:

com a foll hom deu franch arbitre perdre

qui no creu cert que Fortuna pot perdre

los béns movents e los sients arrasa;

mas l'om del món per Fortuna mirat

ab lo esguart de riallosa cara,

la part del plor no ha vista encara;

creu que sos ginys l'an de béns prosperat.

Tornada

Lir entre carts, propi só comparat

a Tantalús per contínuu desig;

no sé per qué tots dies hi affig

puys que m'és prop compte deseperat.

L'ome pel món no munta·n gran valer

L'ome pel món no munta·n gran valer

sens haver béns, bondat, linatge gran,

mas la del mig val més que lo restan

e no val molt sens les altres haver;

per ella·s fan les dues molt prear,

car poder val tant com és ministrat,

linatge val aytant com és honrat:

la valor d'om ho fa tot graduar.

Mas no serà l'om sabent de sonar

si·n algun temps no sona esturment,

car per voler sonar, lo nom no·s pren,

mas l'esturment sonant, bé acordar;

tot enaxí aquell qui dins si val,

pobre de béns e d'avillat linatge,

no té·ls areus per mostrar gran coratge

en la virtut que·s nomena moral.

Són e seran molts d'un altre cabal:

havents molts béns e d'alta sanc favor,

e valent poch han la part no mellor,

car, sens l'om bo, quant pot haver és mal;

e moltes veus ha'n la colpa natura,

car fóra bo tal que valer no sab:

negun saber no pot viur·en llur cap;

sens colpa llur, de valler han fretura.

Entre·ls estrems al mig virtut atura,

molt greu d'obrar y entre pochs conegut;

per ell saber no·s hom per bo tengut

mas fets hobrant forans, dins tal mesura.

Aytant és larch l'om mensy de fer larguesa

com és escàs si no fall en despendre:

vicis, virtuts per actes s'an a pendre;

aprés lo fet és llur potença presa.

No conqueran virtuts per gran abtesa,

no les hauran poetes per llur art:

han-les aquells metents vicis a part,

obrant virtut per amor de bonesa,

res no duptant viciosa vergonya

mas solament amant virtuós preu;

e l'ome pech en aquest banch no seu,

e qui n'és luny lo gran delit se lonya.

Tornada

Lir entre carts, tostemps faré ma ponya

que la dolor jamés de mi·s partesqua,

e no penseu que mon cas enferesqua,

car major dan mereix ma gran vergonya.

Sens lo desig de cosa desonesta

Sens lo desig de cosa desonesta,

d'on ve dolor a tot enamorat,

visch dolorit, desijant ser amat,

e par-ho bé que no us vull desonesta.

Ço que yo am de vós és vostre seny

e los estats de vostra vida casta;

molt no deman, car mon desig no basta

sinó en ço que honestat ateny.

L'enteniment a vós amar m'enpeny

e no lo cors ab voler deshonest;

tira'm a vós un amigable gest,

ab sentir prim, qui desperta desdeny.

Tant està pres lo meu enteniment

per molta part del vostre que li alta,

que·m toll sentir e·m fa la carn malalta

d'un tal dormir que pert lo sentiment.