Sí com Adam pres mal del vedat gust,

com sa muller li mostrà mal camí,

dient: "Adam, mengem d'aquest bocí,

e semblarem a Déu, qui és tot just",

ne pren a mi, car mon seny ha cregut

la voluntat, fent-li promissió

que ben servint aconsegria do

que per null temps tal no fon conegut.

Per mal servir no crech l'aja perdut,

car si·lls treballs hagués soferts per Déu,

cors gloriòs fóra·n lo regne seu,

e ja plorant sovín me trobe mut.

Si·m fos donat aquest temps en entendre

los grans secrets enclosos en natura,

no fór·al món cosa que·m fos escura;

dels fets divins gran part ne pogr·atendre.

Tornada

Plena de seny, tot mon seny vull despendre

amant a vós sens algun grat cossegre,

e durarà fins que del riu de Segre

l'aygua corrent amunt se puga stendre

Ja tots mos cants me plau metr·en oblit

Ja tots mos cants me plau metr·en oblit,

fforagitant mon gentil pensament,

e fin·amor de mi·s partrà breument,

e sí com fals drut, cercaré delit.

Axí·s conquer en aquest temps aymia;

cobles e lays, dances e bon saber

lo dret d'Amor no poden conquerer;

passà lo temps que·l bo favor havia.

Seguiré·l temps ab afanyós despit,

sí co·l dançant segueix a l'esturment

e mostra bé haver poch sentiment

si per un temps dança rostit bullit.

En temps passat, mudança no sentia;

d'açò·m reprench e·m tinch per molt grosser,

cuydant saber tot quant era mester:

ffoll és perfet qui·s veu menys de follia.

Sí com l'infant qui tem mal esperit

com li defall compayia de gent,

preni·a mi, qui duptava·l turment

que·m dava·Amor, acostant-se la nit;

e desigé ço qu·ésser no poria,

car fermetat en él no pot haver,

puys no és pus que destemprat voler

e dura tant com la passió·l guia.

Sí com aquell qui stà·l bosch escondit,

robant les gents, matant lo defenent,

e cuyda sser a Déu humil servent,

ffaent retret del temps qui l'ha servit,

n'à pres a mi que vós, Amor, servia,

passant afanys, esperant lo plaer,

amant molt ferm, ab un escur esper;

puys he pecat, yo meresch punit sia.

Molt me reprench com d'Amor he mal dit

ne diré mal de don·al món vivent,

e si lo sol és calt naturalment,

si no és fret, no deu ser corregit.

Per que d'Amor yo mal ja no diria,

qu·en ell no és de ben fer lo poder,

car fermetat de dona y és mester,

e si la ves, per Déu l'adoraria.

Tornada

Per sa bondat, prech la verge Maria

qu·en son servir cambie mon voler,

mostrant-me clar com han perdut carrer

los qui·n amor de les dones han via.

Amor se dol com breument yo no muyr

Amor se dol com breument jo no muyr,

pus no li fall, per ésser de mi fart;

car sos mals ginys m'an portat en tal part

que mon delit és quant de plor abuyr;

e de mon dan yo no só malmirent,

car só forçat d'entrar dins tal presó,

que·l seny tinch pres, l'arbitre y la rahó;

Amor ho té per seu forçadament.

Yo faç tot quant me diu lo pensament,

e si hagués tant seny com Salomó,

ffóra tot poch no dar occasió

que no temés a son gran manament.

Cell qui no sent qué pot fer molt amar,

yo li perdó si de mi·s va trufan;

Píramus volch morir passat d'un bran,

e per semblant mort Tisbe volch passar.

Si no és pech, ¿qui·s deu maravellar

d'algun cas fort qu·esdevenga·n l'aman?

L'om fora seny no pot ser ben usan.

Tal me confés; donchs no·m vullau reptar.

Amor ha pres lo carch, si·n res fallesch,

car só abstret de seny e de saber

e res no faç en contra son voler;

desitjant bé, la dolor li graesch.

Stant a part e sol, yo m'enpeguesch,

ymaginant ço que deuria fer;

d'executar no dech haver esper,

puys lo primer assaig no enseguesch;

l'imaginar Amor me vol reprendre,

tan larguament ab vergonya·m refrena!

¿Com se farà que ab cara serena

haja poder de ma rahó estendre?

Los fets d'Amor yo no pusch ben entendre;

de grans contrasts m·opinió és plena;

hor·à·n lo jorn que no sent ulla pena,

pensant en ço que vinch a l'arma rendre.

Si altra veu l'imaginar m'i porta,

per dar senyal que yo sia cregut,

suplich la mort que·n tal cas me ajut;

e si no·m val, ma veritat jau morta.

Tornada

Lir entre carts, fins a veure la porta

de mos delits sobirans son vengut;

no y he toquat, ans me'n torn com a mut,

e per tornar ja trob la via torta.

Sí com hun rey, senyor de tres ciutats

Sí com hun rey, senyor de tres ciutats,

qui tot son temps l'à plagut guerrejar

ab l'enemich, qui d'ell no·s pot vantar

may lo vencés, menys d'ésser-ne sobrats,

ans si·l matí l'enemich lo vencia,

ans del sol post pel rey era vençut,

ffins qu·en les hosts contra·l rey fon vengut

un soldader qui lo rey desconfia;

ladonchs lo rey perdé la senyoria

de les ciutats, sens ulla possehir,

mas l'enemich dues li'n vol jaquir,

dant fe lo rey que bon compte·n retria

com ha vassall, la renda despenent

a voluntat dell despossehidor;

de l'altra vol que no·n sia senyor

ne sia vist que li vinga·n esment.

Lonch temps Amor per enemich lo sent,

mas jamés fon que·m donàs un mal jorn

qu·en poch instant no li fes pendre torn,

fforagitant son aspre pensament.

Tot m'ha vençut ab sol esforç d'un cors,

ne l·ha calgut mostrar sa potent força;

los tres poders qu·en l'arma són me força,

dos me'n jaqueix, de l'altr·usar no gos.

E no cuydeu que·m sia plassent mos

aquest vedat, ans n'endure de grat;

si bé no puch remembrar lo passat,

molt és plassent la càrregu·a mon dors.

Jamés vençó fon plaer del vençut,

sinó de mi que·m plau qu·Amor me vença

e·m tinga pres ab sa·nvisible lença,

mas paren bé sos colps en mon escut.

De ffet que fuy a sa mercé vengut,

l'Enteniment per son conseller pres

e mon Voler per alguazir lo mes,

dant fe cascú que may serà rebut

en sa mercé lo conpanyó Membrar,

servint cascú lealment son offici,

sí que algú d'éls no serà tan nici

qu·en res contrast que sia de amar.

Tornada

Plena de seny, vulla-vos acordar

com per Amor vénen grans sentiments,

e per Amor pot ser hom ignoscents,

e mostre-u yo qui n'he perdut parlar.

¿Quins tan segurs consells vas encerquant

¿Quins tan segurs consells vas encerquant,

cor malastruch, enfastijat de viure?

Amich de plor e desamich de riure,

com soferràs los mals qui·t són davant?

Acuyta't, donchs, a la mort qui t'espera,

e per tos mals te allongues los jorns;

aytant és luny ton delitós sojorns

com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és exid·a carrera,

plorant sos ulls per sobres de gran goig;

melodiós cantar de sa veu hoig,

dient: "Amich, hix de casa strangera.