En delit prench donar-te ma favor;
que per null temps home nat l'à sentida,
car yo defuig a tot home que·m crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor."
Ab hulls plorant e carra de terror,
cabells rompent ab grans hudulaments,
la vida·m vol donar heretaments
e d'aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu orrible y dolorosa,
tal com la mort crida·l benauyrat;
car si l'om és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.
Bé·m maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador;
no demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força dolorossa.
Tots, maldient, sagramentegaran
que may Amor los tendrà·n son poder,
e si·ls recont l'acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.
Null hom conech o don·a mon senblan,
que dolorit per Amor faç·a plànyer;
yo son aquell de qui·s deu hom complànyer,
car de mon cor la sanch se'n va lonyan
per gran tristor que li és acostada;
sequa's tot jorn l'umit qui·m sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida,
e·n mon socors mà no s'i trob·armada.
Tornada
Lir entre carts, l'ora sent acostada
que civilment és ma vida finida;
puys que del tot ma sperança·s fugida,
m·arma roman en aquest món dampnada.
Ja no esper que sia·mat
Ja no esper que sia·mat,
car mon voler no us veu report
per mon esforç, qui no·s tan fort
que dir que us am haja gosat.
Per vós me só mes en amar,
e mon hull no·m vol descobrir;
molt menys ma lengua volrrà dir
ço que·l gest no guosa mostrar.
Volgr·aver l'ull tan esforçat
ab que us mostràs lo que dins port,
e que us fes venir en acort
qué diu l'esguart enamorat.
De mon cor no puch compte far,
ne de ma lengua per lo dir;
dien que·s deu l'ull atrevir,
car mills se'n pot atràs tornar.
Sobre vós és tot bé cargat,
mas feu semblant no voler port
de la mercé qui·l càrrech tort
ab son bell giny ha redreçat.
¿Qui pot ne deu tal feix portar,
volent tal pena soferir?
E la mercé no y vol suplir
per lo gran càrrech parençar.
¿Qui és aquell tan malfadat
que sens esper li fall conort,
e no s'esforç contra·l cas fort,
puys en aquell és desperat?
E yo no·m puch aconortar,
ans prench tot giny per no sentir
los grans afanys qui·m sent venir
en part venguts per no gosar.
No puch rechollir lo desgrat
que·m ve de mi, sens fer-me tort;
ffaent menys mal, vey passar mort
a molt mesquí desventurat;
car no·m só mes en assajar
d'ésser lo mils nat en ahuyr,
per no poder mi enardir
en passions d'amor mostrar.
Tornada
Les dones prech vullen pensar
cascun·ab quin esguart la mir;
en lo gest me vull enardir
puys que Amor m'à tolt parlar.
Colguen les gents ab alegria festes
Colguen les gents ab alegria festes,
loant a Déu, entremesclant deports;
places, carrers e delitables orts
sien cerquats ab recont de grans gestes;
e vaja yo los sepulcres cerquant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d'altre que mi en son contínuu plant.
Cascú requer e vol a son senblant;
per ço no·m plau la pràtica dels vius.
D'imaginar mon estat són esquius;
sí com d'om mort, de mi prenen espant.
Lo rey xipré, presoner d'un heretge,
en mon esguart no és malauyrat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no·m porà guarir metge.
Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
en son menjar aquell ocell may clou;
pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge,
car és hun verm qui romp la mia pensa,
altre lo cor, qui may cessen de rompre,
e llur treball no·s porà enterrompre
sinó ab ço que d'aver se defensa.
E si la mort no·m dugués tal offensa
- ffer mi absent d'una tan plasent vista-,
no li graesch que de tera no vista
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir;
e si·m cové mon derrer jorn finir,
seran donats térmens a ben amar.
E si·n lo cel Déu me vol allogar,
part veur·a Ell, per complir mon delit
serà mester que·m sia dellay dit
que d'esta mort vos ha plagut plorar,
penedint-vos com per poqua mercé
mor l'ignoscent e per amor-vos martre:
cell qui lo cors de l'arma vol departre,
si ferm cregués que us dolrríeu de se.
Tornada
Lir entre carts, vós sabeu e yo sé
que·s pot bé fer hom morir per amor;
creure de mi, que só en tal dolor,
no fareu molt que y doneu plena fe.
Malventurós no deu cerquar Ventura
Malventurós no deu cerquar Ventura:
croar-se deu lo front com l'anomenen,
no desloant los qui favor ne prenen
entreposant lur bon enginy e cura.
Negú no deu son juy tan prest aver
que cell desllou qui Ventura vol fényer,
no virtuós, denegant-li atényer
ço que sos fills han menys d'algun saber.
E leix-me, donchs d'ésser aventurer,
si bé no·m pusch tant retraure ne strényer
qu·en contra d'ell me pogués tant empényer,
sí que fugís a son peu molt lauger.
Senyor és gran, béns mundans regidor,
e son juhý és a l'hull amagat,
ferint-vos lla d'on sereu delitat,
e que·l delit vengués tot per Amor.
Lonch és lo temps del contínuu dolor
a part detràs; car són cinch anys passats
que·m fuig delit com hy suy acostats,
ffent-me sentir fret aprés de calor,
diverssitat de cassos aportant
per desgastar d'Amor lo benifet;
dels béns d'Amor conservador se'n ret:
ffóra content yo qui só desijant!
A Déu ne·l món no só d'Amor clamant,
car bé ha dat aygu·a ma granda set;
no sadollat, mas compte li n'és fet
no pot complir ço que só desijant;
e no mereix algun repreniment,
car del terç egual forces nos fa
segons cascú a·mar dispost està,
e tant com pot estreny son manament.
Fortuït cas m'à fet ésser absent
del foch d'Amor qui ja m'il.luminà;
en millor cas Ventura l'apagà,
e yo son cert qu·Amor ne fon dolent;
per que no·m clam d'Amor, mas de Ventura,
car son poder me ha desfavorit;
en abandó no·m vol haver jaquit
ans persegueix amor e ma gran cura.
Tornada
Lir entre carts, del món deu perdre cura
qui li cové d'Amor perdre sperança,
e tal o qual és d'Amor la fermança
ab lo desig que li dona punctura.
Si prés grans mals un bé·m serà guardat
Si prés grans mals un bé·m serà guardat,
mos guays e plants delits se convertran:
aprés los mals, los béns mellors parran,
e bé no val mas tant com és preat.
1 comment