Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa

per un petit do que·l sia offert,

e lo rich hom, de larguesa desert,

gran suma d'or pobretat no·l defensa.

Mon pensament, enbolt en amor, pensa

com tot son bé d'aquest loch pusqua traure;

no piadós, Amor lo veu mort jaure;

durar no deu lo comport d'est·ofença.

Per mal de mi romp sos costums Amor

e fa mentir los qui d'ell han escrit;

esperiment en mi és defallit:

Amor desdiu ser en tal cas senyor.

Sí com lo sol escalf·ab sa calor

totes les parts que són dejús lo cell,

escalf·Amor cascun cor de bon zel,

sinó·l de vós, qui és ple de fredor.

¿D'on ve lo glaç, qui tanta fredor porta,

ffaent contrast al calt que Amor gita?

Los ermitans fa surtir de l'ermita;

los grans delits s'entren per esta porta.

Del foch d'amor Phedra no fonch estorta,

requerre volch Ypòlit son fillastre,

e Lançalot hac en amor tal astre

que fon request per dona qui·n fo morta.

O cruel fats! Vós qui fes jutjament

que yo amàs un cor de carn tan dur,

ffeu-lo ser moll, manau-li que no dur

que ab hull cast denegue mon talent.

Amor és tal que fets injusts consent,

mas jamés fon tan injust com aquest,

car yo guayment, mon cervell romp lo test,

e vós sou prop que·m siau mal volent.

Ma pensa és en vos amar enbolta,

és-li forçat, d'altra part no la tiren,

e vostres hulls en guardar mi no·s giren

e mostren bé que pensa teniu solta.

Si amat só, festa·n deu ésser colta,

car en lo món un cors serà guanyat:

axí lo cel fa gran solempnitat

com de l'infern un·arma·n pot ser tolta.

Los cantadors ab melodia canten,

los trobadors a fer dictats acuyten,

los aldeans salten, córreguen, luyten,

los amadors d'amar bé no s'espanten.

Tornada

Plena de seny, molts hòmens són qui·s vanten

que han ben vist Amor e conegut,

portans d'aquell escrits en lur escut;

no l'han sentit, e de sos fets s'espanten.

Junt és lo temps que mon goig és complit

Junt és lo temps que mon goig és complit

en lo esguart del qu·é yo desijat,

car vist he ço d'on era desperat,

e molt pus bell que dins mi no fon dit.

Mas de present caych en dolor no llenta:

ffort és e tant que·l cap me fa mudar;

torbat del tot, mos passos he cuytar

e trob remey, mas de mi no s'absenta.

Sí com l'exorch qui a Déu no esmenta

que li don fills asenats e adrets,

e quant los veu ésser folls e contrets

nova dolor davant ell se pressenta,

n'à pres a me, qui tostemps desigé

dona servir on cabés tot mon alt,

e quant la veg, mon cor s'ajau malalt,

crehent de cert que no·s dolrrà de me.

De gran tristor sobresdolor me ve:

que·m cal fugir de cascun loch escur,

e de gran por ma pens·à fet tal mur

que·ls pensaments dapnosos li deté;

e són aytals que, si d'ells no·s deffén,

ben enfortint la força mal deffesa,

tots entraran, sients a taula mesa:

tremolar sent ja mon enteniment!

D'ésser vençut o sobrat no·s deffén;

és lo tardar, que·ls pensaments són glots:

sens fer-se loch entrar volrrien tots

e no·s pot fer d'ells ensemps passamén.

E si·l pus flach pensament és primer,

l'enteniment forçarà de fugir:

en lur debat és mon ben avenir;

llur pau és port d'aquell jorn meu derrer.

Pejor que mort és vida sens plaer,

mas no m'acús que fenesqua ma vida,

car mentre visch no pot ésser perida

un dolor junt·ab algun esper;

ne sé d'on ve, mas de por de natura

que no consent contra mort gran esforç,

e per açò contra mon cas m'esforç

per no complir la mia desventura.

Tornada

Plena de seny, en home foll atura

la molt·amor ab vana esperança,

car pren tal born que cerca tota França;

d'aquest gran vol la rahó ne murmura.

Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau

Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau,

no·m planyeran sinó mos cars parents,

car mos amats no·m són tan benvolents

qu·en aquell cas no·ls calga dir: "Plorau!"

Escàs loguer és dat a mon treball

com no só plant de pena sostenguda,

e si rahó pot ésser coneguda,

culpa no han, puys bon voler los call.

E d'acò·m planch e quedament treball,

e dins mi plor e calle com a mut,

e fir-me cell qui·m degra sser escut,

trencant mon cor, e crit de mi no sall.

D'Amor ho dich, qui·m trenqua lo pensar

que per null temps seré per vós amat,

e per açò yo·m trob desesforçat

car tot assaig se causa d'esperar.

Dels amadors me vull ben informar

on és amor en desesperat cor,

e si és viu, per que de ffet no mor,

com per amor no pot amor mostrar.

No diré pus; mas contenple cascú

l'estat d'aquell qui en tal cas se veu.

Mas, guay de mi!, que tot lo cas és meu;

donchs no deu ser que no·m plore algú!

Los mals d'amor són pochs al juhý comú,

car en pochs cau aquesta passió,

e tal dolor no la sent rahó;

sinó a ssi, no pot jutjar algú.

Aquell coneix la dolor de la mort

qui·n forca és, volent-li donar volta,

e cell qui ha sa vida·n delits bolta,

e tal dolor no pot fer bon report.

És veritat: si portam en recort

que molts passats morir ne sostengueren,

conexerem quanta dolor hagueren

puys que morir los fon millor soport.

Sens causa gran null acte gran se fa;

per ço cascú pot haver conexença

que l'hom havent de mort poqua temença,

tan foll gosar gran dolor lo portà.

Metg·en lo món saber no li bastà

sentir lo mal que lo malalt soferta,

mas per senyals en la part descuberta

porà jutjar l'om en quin punt està.

Enaxí·n pren a l'hom d'amor puncell;

no pot sentir passió, mas veu l'acte

d'ayçell qu·en ssi porta lo gran caracte

d'Amor, qui may contra ssi vol consell.