Sí com empeny balesta lo quadrell

aytant com pus la sua força basta,

la voluntat de l'hom o dona·s casta,

tant quant Amor sa força stén en ell.

En contr.Amor no valgué saviesa;

si no David se'n fóra bé deffés,

e savis molts no hagren tant amprés

si contr·Amor valgués alguna.mpresa.

Tornada

Plena de seny, per no ésser entesa

la mi·amor porà scapar sens mèrit;

e sab-me greu, com ho haureu demèrit

per mon parlar no faent-la-us palesa.

Ffantasiant, Amor a mi descobre

Ffantasiant, Amor a mi descobre

los grans secrets c·als pus suptils amaga,

e mon jorn clar als hòmens és nit fosqua,

e visch de ço que persones no tasten.

Tant en Amor l'esperit meu contempla,

que par del tot fora del cors s'aparte,

car mos desigs no són trobats en home,

sinó en tal que la carn punt no·l torbe.

Ma carn no sent aquell desig sensible,

e l'esperit obres d'amor cobeja;

d'aquell cech foch qui·lls amadors s'escalfen,

paor no·m trob que yo me'n poqués ardre.

Un altr·esguart lo meu voler pratica

quant en amar- vos, dona, se contenta,

que no han cells qui amadors se mostren

passionats e contr·Amor no dignes.

Si fos Amor substança rahonable

e que·s trobàs de senyoria ceptre,

béns guardonant e punint los demèrits,

entre·lls mellors sols me trobara fènix;

car yo tot sols desampare la mescla

de leigs desigs qui ab los bons s'enbolquen.

Càstic no·m cal, puys de assaig no·m tempten;

la causa llur en mi és feta nul·le.

Sí com los sants, sentints la lum divinia,

la lum del món conegueren per ficta,

e menyspreants la glòria mundana,

puys major part de glòria sentien,

tot enaxí tinch en mensypreu e fàstig

aquells desigs qui, complits, Amor minva,

prenint aquells que de l'esperit mouen,

qui no·s lassat, ans tot jorn muntiplica.

Sí com sant Pau Déu li sostragué l'arma

del cors perqué vés divinals misteris,

car és lo cors de l'esperit lo carçre

e tant com viu ab ell és en tenebres,

axí Amor l'esperit meu arrapa

e no y acull la maculada pensa,

e per ço sent lo delit qui no·s canssa,

sí que ma carn la ver·amor no·m torba.

Pren-me'n axí com aquell philosophe

qui, per muntar al bé qui no·s pot perdre,

los perdedors lançà en mar profunda,

crehent aquells l'enteniment torbassen.

Yo, per muntar al delit perdurable,

tant quant à·l món, gros plaer de mi lance,

crehent de cert que·l gran delit me torba

aquell plaer qu·en fastig, volant passa.

Als naturals no par que fer-se pusquen

molts dels secrets que la deytat s'estoja,

que revellats són stats a molts martres,

no tan suptils com los ignorants y aptes.

Axí primors Amor a mi revella,

tals que·ls sabents no basten a compendre,

e quant ho dic, de mos dits me desmenten,

dant aparer que folles coses parle.

Tornada

Lir entre carts, lo meu voler se tempra

en ço que null amador sap lo tempre;

ço fay Amor, a qui plau que yo senta

sos grans tresors; sols a mi·ls manifesta.

Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats

Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats,

e planyeu mi si deig ésser plangut,

e puys veheu si és tal cas vengut

en los presents ne·n los qui són passats.

Doleu-vos, donchs, de mi, vostre semblant

en soferir la dolor delitable,

car tost de mi se dolrrà lo diable

com veurà mi semblant mal d'él passant.

¿Qui és l'om viu, tal dolor suffertant,

que desig ço de que se desespera?

Aytant és greu que no par cosa vera

desijar ço de qu·és desesperant.

Ne só·nganat de mon mal estament:

tot quant pratich tornar me sent en dan;

menys de poder me trob, havent-lo gran,

car no m'esforç per mostrar mon talent.

Mon primer mal és mon esperdiment,

per que m'ahir e per no res m'acús;

e lo segon és terrible reffús

que vós mostrau si us feya·nqueriment.

Portat me trob a molt prop de ma fi,

puys mon voler cas inpossible guarda;

no tardarà l'ora, que ja fos tarda,

que tendré·ls peus en l'avorrit camí.

Si per null temps en contra·Amor fallí,

yo·n son représ, planyent-me'n l'enemich,

e may vers mi poguí ésser amich,

car per null temps poder hi despenguí.

Hoc lo voler me trob en habundança,

mas del poder no·n sé pus enpobrit,

car yo peresch e son tan defallit

que no puch dir: "En vós és ma sperança."

Uns sabor d'agr·e dolç Amor lança

que lo meu gust departir-les no sab:

dins mos delits dolor mortal hy cap,

e tal dolor ab delit ha ligança.

Mas yo·m reprench com parlar m'à plagut

de ço qu·en mi no basta la sciència;

sobresamor me porta ignoscència:

vull e desvull sens cas esdevengut.

Tornada

Lir entre carts, creeu l'amador mut

y al cambiant de punt en punt color,

e al pauruch com se menbra d'Amor;

de l'atrevit sia son temps perdut.

Alguns passats donaren si a mort

Alguns passats donaren si a mort

per escapar als mals que·l món aporta

e per haver uberta·quella porta

on los desigs tots vénen a bon port.

A mi no cal de aquest món exir

per encerquar aquell sobiran bé:

en vós és tot, e no·m cal dar-hi fe,

car veu mon hull e sent-vos mon sentir.

Grat faç a Déu com sens mort soferir

tinch davant mi lo goig de l'esperit:

ell és aquell mon sobiran delit

e lo derrer on me plau romanir;

ell és aquell qui desigs me sostrau,

ell és aquell on mals e béns fenexen;

mos penssaments de altra part no·s vexen

ne han per bo si res fora d'ell cau.

Tant ma dolor és en sobiran grau,

com tinch present mon bé carestiós,

que si de mort vull ser volenterós,

no·l puch haver, car Mercé no·n té clau.