Gran Crueldat ab Grahir Poch n'an guarda,

per ço no toch a la porta, que m'obren;

mos sentiments clarament me descobren

que la favor de l'alt secret no·m guarda.

Cascun semblant ab son semblant se guarda;

donchs, aquest dret, qui és aquell qui·l romp?

Yo, enclinat, gran desig me corromp,

y en desijar, la que yo am ve tarda.

E tardarà si Amor no·l revela

los grans secrets qui·ls amadors pratiquen,

tals que sinó en cors gentils no·s fiquen,

obedients a Na Venus estela.

Sí com lo foch, quant és en la canela,

mostra desig d'anar a ssa espera,

ma voluntat hun moment no espera:

tant com mils pot, als vents dóna la vela

per arribar al port molt desijat;

en altre port a mi no té lo ferre,

e si del tot del port me desafferre,

en esta mar me trobaré negat.

Tornada

Lir entre carts, dich-vos la veritat:

que si podeu saber ma gran amor,

creure no puch no sentau gran dolor,

ne·m fallirà de ben amar lo grat.

Tant en Amor ma pens·à consentit

Tant en Amor ma pens·à consentit

que sens aquell en àls no puch entendre,

a mi que plau, que d'àls no puch apendre:

tot altr·affer me corr·en gran despit.

Los grans tresors ne tot l'onor del món

no·m plau haver ab menys d'ésser amat,

car sens açò nom de benahuyrat

no és en mi, car desig me confon.

Pobre só, donchs, molt pus que Job no fon,

puys és dit rich cell qui no ha desig;

en passions yo·m trob dins en lo mig,

si desijar ab desesper l'om fon.

Jamés Amor hac axí avinent

en bé mostrar sa famosa virtut

com alt muntar mi, qui·m trob abatut,

benahuyrat sus tots complidament.

Per dos extrems Amor és malmirent:

per molt e poch, e lo mig se jaqueix;

bé·s mostra pech puys contra si falleix,

car tot ço cau qu·estrem és son tinent.

Bé·m maravell si Amor no decau,

puys qu·en estrems vol qu·estiga son pes:

lo meu voler és més que tota res,

e·l vostr·és menys que·l terç d'un punt de dau.

Durar no pot si no m'és fet gran frau,

trencant Amor de natura costums;

poch menys contrast qu·en tenebres e lums

en mon voler y el de ma dona jau.

O Déu! ¿Per qué Amor és desegual,

que no consent que vostre voler cresqua

perque lo meu per negun temps peresqua,

si bé no·m sent quant me venrà·quest mal?

Déu per bondat vol sser tan cominal,

que no conssent un cor dur e salvatge

ésser amat a gran desavantatge

d'aquell qui és en amor son cabal.

Per ço no pens que amor en mi dur,

car en amar- vos he pres tot extrem,

e vostre cor és d'amor axí ssem

qu·en mi penssar no crech jamés atur.

Tornada

Plena de seny, per l'amor que us port, jur

que si·m ve tart la vostra benvolença,

present de tots, faré de mi sentença

que sonarà mentre·l món dels vius dur.

Callen aquells que d'Amor han parlat

Callen aquells que d'Amor han parlat,

e dels passats deliu tots lurs escrits,

e·n mi penssant meteu-los en oblits.

En mon esguart degú·s enamorat,

car pas desig sens esperanç·aver.

Tal passió jamés home sostench;

per als dampnats nostre Déu la retench:

sol per aquells qui moren sens esper.

Puys mon afany és entre tots primer,

Amor fa tort com se reté mon dret:

als folls e pechs no·n dóna fam ne set,

ne fret ne calt: tots han complit mester;

car no n'és hu no trobe tot son alt,

mercé havent si jamés la demana,

e yo d'amor visch d'esperança vana,

si·m pens haver rahó d'ésser-ne calt.

No sé empés ne temptat per desalt

de res qu·en vós los meus hulls hagen vist;

l'enteniment per lo vostr·és conquist:

en gran rahó és causat aquest alt.

Vós no veheu ma pura·ntenció,

car desamor vos enfosqueix la vista;

per ço romanch ab la mi·arma trsita

com no meriu la mi·affecció.

Del pare sant no·m cal haver perdó,

car mon peccat és amar follament;

deman-l·a mi, c·ab mon consentiment

he fet d'Amor cativa ma rahó.

Sia content Amor del cors sens pus,

e la rahó servirà son offici;

mon sentiment, qui·s veu prim, sia nici,

que no s'esguart ab qui tinga l'ull clus.

Ffent bé a molts a la mort me acús,

car seré spill de leals amadors

prenints remey a totes lurs dolors,

car envers mi tota dolor és jus.

Aytant com he pus alt levada pensa

e netament hay en Amor entés,

seny femenil fora si m'à empés,

ffent a ssi tort e a mi gran offensa.

Tornada

Plena de seny, yo vull e Déu dispensa

que per Amor yo fenesqua mos jorns;

mas, si m'escap, per null temps daré torns

per dona que ver·Amor se deffensa.

Lexant a part l'estil dels trobadors

Lexant a part l'estil dels trobadors

Qui per escalf transpassen veritat

E sostrahent mon voler afectat

Per que nom trob diré'l que trob en vos,

Tot mon parlar als qui nous auran vista

Res no y valra car fe no y donaran

E les vehents que dins vos no veuran,

En creur'a mi lur arma sera trista.

L'ull de hom pech no ha tan forca vista

Que vostre cos no jutge per gentil,

N'el coneix tal com lo qui es suptil,

Hoc la color mas no sab de la vista.

Quant es del cos menys del participar

De l'esperit coneix be lo grosser.

Vostre color y el tall pot be saber

Mas ja del gest no pora ben parlar.