L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista

Tots som grossers en poder esplicar

que vostre cos no jutge per gentil;

Ço que mereix un bel cos e honest,

no·l coneix tal com lo qui és suptil:

Jovens gentils ben sabents l'an request;

hoc la color, mas no sab de la lista.

E famejants los convench endurar.

Quant és del cors, menys de participar

Lo vostre seny fa ço qu'altre no y basta,

ab l'esperit, coneix bé lo grosser:

Que sab regir la molta sobtilesa.

vostra color y ell tall pot bé saber,

En fer tot be s'adorm en vos peresa;

mas ga del gest no porà bé parlar.

Verge no sou perque Deu ne volch casta.

Tots som grossers en poder explicar

Sol pera vos basta la bona pasta

ço que mereix hun bell cors e honest;

Que deu retench per fer singulars dones

jóvens gentils, bon sabents, l'an request,

Fets ne assats molt sabies y bones

e, famejants, los cové endurar.

Mas compliment dona Teresa 'l tasta.

Lo vostre seny fa ço c·altre no basta,

Havent en si tan gran coneixement

que sab regir la molta subtilea;

Que res nol fall que tota no s conexa;

en fer tot bé s'adorm en vós perea;

Al hom devot sa bellesa encega

verge no sou perque Déu ne volch casta.

Past d'entenents es son enteniment.

Sol per a vós bastà la bona pasta

Venecians no han lo regiment

que Déu retench per fer singulars dones:

Tan pacifich com vostro senyor regeix;

ffetes n'à ssats molt sàvies e bones,

Suptilitats qu'els entendrens nodreix

mas compliment dona Teresa·l tasta;

E del cos bell sens culpa 'l moviment.

havent en si tan gran coneximent

Tan gran delit tot hom entenent ha

que res no·l fall que tota no·s conega:

E ocupat se troba 'n vos entendre

a l'hom devot sa bellesa encega;

Que lo desig del cos no pot entendre

past d'entenents és son enteniment.

A leitx voler mas com a mort esta.

Tornada.

Lir entre cars lo meu poder no fa

Tant que us pogues fer corona invisible:

Meriula vos car la qui es visible

No s deu posar lla on miracl'esta,

Venecians no han lo regiment

tan pasciffich com vostre seny regeix

suptilitats, que l'entendre us nodreix,

e del cors bell sens colpa·l moviment.

Tan gran delit tot hom entenent ha

e occupat se troba·n vós entendre,

que lo desig del cors no·s pot estendre

a leig voler, ans com a mort està.

Tornada

Lir entre carts, lo meu poder no fa

tant que pogués fer corona·nvisible;

meriu-la vós, car la qui és visible

no·s deu posar lla on miracle stà.

No sech lo temps mon pensament innoble

No sech lo temps mon pensament innoble,

car no·s trespost de un ésser en altre;

Ffortuna vol son torn variat perdre,

sí qu·amistat ab fermetat acapta:

quant m'à sentit al pus jus de son centre,

aspres ha fets los corons de sa roda,

perqu·allissant, en altre torn, no munte

a sseure lla on és lo gran desorde.

Com l'envejós, qui soberc dan vol rebre

perque major dan son desamich senta

e pren delit del mal que veu soferre,

tant que no sent lo mal qui l·és proïsme,

tal semblant cas fortun·ab mi pratica:

ffahent procés a sson delit denul·le,

muda lo nom que pren d'ésser no ferma,

per son plaer qu·és no dar temps al vogi.

Sí com aquell c·adorm ab artifici

son cors perque la dolor no sufferte,

volgr·adormir los penssaments qui·m porten

coses a que ma voluntat s'enclina,

causant en mi cobejança terrible,

passionant l'arma, qui és ajunta

en soffertar aquest turment tan aspre

ab lo meu cors, qui·n tal cas l'acompanya.

Sí co·l castor caçat, per mort estorçre,

tirant ab dents part de son cors aranqua

- per gran instint que Natura li dóna

sent que la mort li porten aquells membres-,

per ma rahó volgr·aver conexença,

posant menyspreu als desigs qui·m turmenten,

matant lo cors, enpeccadant-me l'arma,

sí que jaquir los me cové per viure.

En aquell punt que·l cobejar me sopta

volgra sser foll, ab la pensa tan vana,

que no pensàs pus aventurat home

Fortun·agués prosperat de béns mobles.

En gran calor lo fret tot hom desija,

ne creure pot que jamés l'ivern torne;

axí me'n pren com dolors me congoxen:

creure no pusch qu·en part de content baste.

Tornada

Lir entre carts, si lo comun enginy

és tan grosser que no us bast a compendre,

vullau ab Déu fer que si Fe los basta,

sia remés lo peccat d'amor folla.

No·m fall recort del temps tan delitós

No·m fall recort del temps tan delitós

qu·és ja passat; pens que tal no venrrà.

Si·l conseguesch, mercé no·m fallirà,

car piatat fet aurà pau ab vós.

Preareu mi qui·n temps antich preàveu,

e confessant que us dolíeu de mi.

Ara que us am plus que jamés amí,

tornau-vos lla on de primer estàveu.

Plus que dabans me trobe desijós,

e lo desig en mi jamés morrà,

car per sa part mon cors lo sostendrà,

l'enteniment no·m serà despitós.

Vós desijau a mi, qui desijàveu

per tal voler del qual yo·m contentí.

Ara que us am plus que jamés amí,

torneu-vos lla hon de primer estàveu.

E si rahó fon que benvolgut fos,

mils ho meresch, mon hull no·m desmentrà,

car per gran dol moltes veus ne plorà,

e no plorant, mostrava'm dolorós.